dilluns, 14 de juny de 2010

QUANTS VERDS HI HA?









Quants verds hi ha? Un sol verd totpoderós, creador de tots els verds visibles i invisibles.
Era la pregunta-resposta que el professor de retòrica feia cada any, quan arribava el mes de juny i entrava a l’aula amb un brot de tarongina a la boca. L’havia collida al jardí abans que el sol li eixugués la perla de rosada de la nit i després que la llum solar despertés tots els verds de la plana fins a l’horitzó.


Un sol Ésser, un sol Verd. Un únic Déu. La Natura és verda. No pas verda com la persiana de Pla, pintada. La Natura és verda perquè sí i els verds creixen i es multipliquen perquè són verds.


Quants verds hi ha? A les valls de Sant Joan de les Abadesses i de Camprodon diu en Cotrina que amb l’Esteve en tenien disset de catalogats. «Hi ha anys que no vénen tots. Aquesta primavera de 2010 sí, no n’hi falta cap. N’hi ha que vénen uns pocs dies l’any i se’n van. N’hi ha de fugissers, passen una estona cada dia, segons les hores, segons el sol. N’hi ha que enganyen, insegurs o infidels, vés-ho a saber. Diries que volen ser blau, potser per allò de l’Infinit. Amb la I majúscula, que som a l'any Maragall».

A Molló plovisqueja i els vels d’ermini de les fades s’arrosseguen damunt els prats i les arbredes. De sobte en Cotrina, acaçador de verds i de versos, ens crida: «veniu, Jaume, Ricard, veieu aquest verd de la carena que sembla el de Sant Amanç. Doncs, no l’és, enganya. És d’aquí. L’Esteve el tenia descrit com “el verd de coll d’Ares de mitjan juny d’un any de pluges amb cel tapat cap a migdia”. Per aquest verd passava el somni de fugir de tants atrapats quaranta anys a aquesta banda. A l'altra hi ha el verd canigó, que és un altre concepte».