dimecres, 7 d’abril de 2010

DE LA NEU

Fa un mes de la nevada, Monsieur. Ha desglaçat
I enlloc no queda neu. Fins costa a la memòria
Refer els paisatges blancs que pietosament
Van abrigar lletjors, aplanar geografies
i destapar lletjors que havíem oblidat.
Mireu com hem tornat a les velles mentides
Disfressades de neu que ningú no ha predit,
Innocents com el blanc dels ulls del mentider.
No us apresseu, Monsieur, el temps és com la neu,
Ho iguala tot en blanc d’Espanya i les elèctriques.

Llegint Durs Grünbein, Vom Schnee oder Descartes in Deutschland