El filòsof estoic Epictet, a més de coix, era esclau estat a Roma, segons que escrivia Salvador Garcia-Arbós a Presència (del 26.02 al 04.03 de 2010) a la ressenya de La saviesa de l’esclau, edició i traducció de M. Teresa Frau. Sí, sí, Epictet era «esclau estat», després llibert i gran pensador admirat dels emperadors romans Adrià i Marc Aureli, a qui aconsellava que «si assumeixes una funció que va més enllà de la teva capacitat, faràs un mal paper i deixaràs de banda allò que hauries pogut realizar satisfactòriament».
Ja és hora de desbancar el prefix "ex" i de fer circular la forma «estat/estada» per significar que algú ha estat tal cosa i ara no ho és. Com Pep Guardiola és jugador estat del Barça, Jordi Pujol, president estat de Catalunya, a més de presoner estat de Franco, i Fèlix Millet president estat del Palau de la Música Catalana.
Quan vaig plegar de rector de la Universitat de Vic, vaig escriure amb el títol «Rector estat» un article per al diari Avui sobre el fet que aquell curs érem vuit rectors d’Universitats catalanes que passàvem a la condició de rector estat. No el van publicar. Els assessors lingüístics del diari no estaven d’acord amb aquella forma. A través de l’amic Jordi Bosser, uns professors de la Universitat Politècnica de Catalunya em van documentar que aquella forma existia. No sé si a l’Avui, que tenen prou més d’un director estat, encara no hi entren. De moment sembla que «ex» no els agrada gaire («Català a la Terrasseta» del 25.03.2010).
Diuen que tot català porta un Fabra a dintre, disposat a discutir sobre llengua. El mateix vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod Rovira, en dóna exemple amb el llibre que acaba de publicar per salvar 113 paraules. Ell, però, no és cap aficionat a la llengua, sinó filòleg i amb el llibre demostra que no vol passar a la condició de filòleg estat. Pau Vidal en tenia 100 per salvar. Espriu els volia salvar tots, els mots. Jo també, i, a més a més, en condemnaria més de 100 i més de 113, començant per «ex», que em fa fàstic, ecs!
