«Quan acabo una col·laboració amb èxit, jo sóc més ells que no ho són ells mateixos. És un procés que, si haig de dir la veritat, m’agrada força: aquesta llibertat fugissera de ser algú altre.» Ho confessa un negre de The Gost Writter, el film de Roman Polanski, El escritor, basat en la novel·la The Gost, de Robert Harris. Un negre literari, un escriptor que escriu per un altre. Com les mares que lloguen l’úter, els negres, en literatura, són autors que lloguen la identitat, la matriu creativa, i renuncien a l’autoria. En francès en diuen «negres», sense manies, i parlen de «negritud» per a referir-se a la condició d’aquests escriptors de lloguer.
Aquí la pressió del políticament correcte ho evita, però el títol de la pel·lícula resulta equívoc. De fantasma a negre passant per escriptor, redactor, col·laborador, copista, amanuense, estilista, és el fet que la sociologia de la literatura té un nou camp de recerca cada vegada més ampli en personatges que no tenen capacitat d’escriptors i la compren a escriptors que en venen. Transaccions a vegades estrictament secretes, a vegades sospitades, a vegades conegudes però no publicades i, en fi, a vegades trasparents, com és el cas de les Memòries de Jordi Pujol, escrites per Manuel Cuyàs.
