El jardí dels cinc arbres d’Espriu/Ollé ha passat pel Teatre Nacional amb una fugacitat que no correspon a la recepció entusiàstica dels públics. L’últim dia (25.11.09) se n’estranyava Joan Anguera, una de les veus de diseurs i diseuses més capaces de fer clàssics els versos i les proses de Salvador Espriu, que encara avui són per a salvar-nos els mots.
Demà comença un simposi sobre Carles Riba, un dels clàssics de l’Europa del segle XX. Una petita multitud de «més d’una vintena» d’escriptors, traductors i estudiosos analitzaran el seu llegat literari, que encara avui ens recorda que som No fets per a un destí bestial.
Una tercer clàssic entremig de Riba i Espriu, el partit de futbol d’avui, Barça-Madrit, que ha abduït milions de seguidors del classicisme de recurrència.
Si el caràcter de recurrent, d’inevitable, d’esperat, fa un clàssic d'un partit de futbol, quan seran clàssics els clàssics? Quan seran recurrents als teatres, a les escoles, a les universitats, a les pantalles?
Els mots s’eslleneguen, com els teixits, i passen a dir el que no deien. Digueu-ne "un clàssic" d’un partit de futbol, però poseu cada any un Espriu-Riba a la cartellera.
