A vegades les persones no són per dins com semblen per fora. Altres vegades són exactament allò que revela el seu aspecte. Aquest és el cas de Pere Farrés i Arderiu que ens acaba de deixar en la plenitud. La mort a seixanta anys l’haurà fixat en la seva bona planta, imatge de la seva solidesa. On fos que ens trobéssim, ocupats en qüestions literàries o distesos entre amics, en sessions científiques o debats sobre l’actualitat universitària, la presència de Pere Farrés inspirava seguretat i confiança a tothom.La solidesa travessa la seva obra de recerca. Ha deixat una tesi de doctorat sobre Jacint Verdaguer (JV) i una edició crítica del poema L’Atlàntida que seran durant molts anys el primer referent obligat per a aquells que busquin coneixements fiables no sols sobre el poeta de Folgueroles sinó sobre la literatura catalana del segle del Romanticisme.
En el cas del poeta Miquel Martí i Pol (MMP) la intervenció de Pere Farrés ha estat encara més decisiva, més sòlida. El poeta de La Fàbrica i d’Estimada Marta tenia un problema: era un poeta popular, que tothom gosava d’entendre i de cantar, però la popularitat l’aïllava dels cercles més exigents de la crítica. Pere Farrés convertí el vici de la facilitat en virtut comunicativa. No sols va introduir el poeta de Roda de Ter en els estudis literaris científics, sinó que va dedicar-li l’edició de l’Obra Poètica en quatre volums que ha esdevingut canònica.
....................
En jo complir setanta anys, em regalà un preciós estudi en forma de carta a propòsit de dos llibres inèdits del poeta i novel·lista Josep Grau, amic seu de Manlleu, traspassat el 2005, on, abandonant la seva habitual objectivitat fàctica, es deixa endur per la finor de la seva percepció literària i convoca els meus –els nostres– amics poetes del Seminari de Vic.
Farrés pertanyia/pertany al grup generacional de Manlleu que a partir de la dècada dels 70 del segle passat han tingut una forta i qualificada intervenció en l’àmbit de la cultura no només local sinó comarcal i nacional, i no només en cultura literària, sinó històrica, científica, teatral, periodística, econòmica, artística. Un grup d’amics que deuen sentir com sentim a la Societat Verdaguer i la Universitat de Vic la mancança de Pere Farrés alhora que en sentim l’exemple estimulant de la solidesa. En temps de revisió de la cultura dels valors, el de la solidesa, de la consistència, és dels que no caduquen.
(Article íntegre a: El 9 NOU 21.11.2008)
