diumenge, 29 de juny de 2008

(H)ERC i (H)ERCA


hàpax per a (H)ERC.
Com es diu una «espècie de cérvol de la grandària d’un bou petit i amb unes banyes com pales, propi de les valls de Boí i d’Aran, avui extingit»? Es diu HERC, segons la Gran Enciclopèdia Catalana, no pas ERC, com figura a l’Alcover-Moll, que addueix un bell passatge de les Rondalles de Verdaguer, «corrent darrera un herc, el comte de Pallars muntat en son corser», que és en prosa i sembla en vers. El mot es pot considerar un hàpax, encara que es troba en un segon passatge de Verdaguer, al pròleg a La vida al camp, de Ramon Masiferm, on, per cert, una de les últimes edicions el maltranscriu amb una hac final sobrera, herch. És, però, o no és hàpax?
En un bell article que dedica a l’HERC, Coromines hi introdueix els coneixements cinegètics dels seus amics caçadors dels Pirineus catalans sobre aquest cèrvid presumptament extingit. Extingit d’on? De Boí i d’Aran o és extinció universal? Caldrà parlar-ne amb el doctor Miquel Ylla, muntanyenc, caçador, escriptor i col·leccionista de llibres sobre la matèria.
És xocant com els diccionaris descriuen les dimensions de l’HERC. L’Aguiló diu que és «tan gran com un bou petit» i ho repeteixen Alcover-Moll, Coromines, l’Enciclopèdia. El Diccionari de l’Institut, antic Fabra, no recull el mot. Afegeix així l’extinció lèxica a l’extinció biològica del bell «cervo, tan gran com un bou petit». Com és un bou petit? Si ho sabeu, ja sabeu com és un HERC.
Quan en un restaurant d’especialitats austríaques de Kreuz-berg a Berlin ens han ofert Maibock, Roger Friedlein, romanista i gurmet, m’ha aclarit que era «estofat de cabirol» i hem engegat una tirallonga d’informacions culinàries i zoològiques de les nostres respectives terres i llengües. Les equivalències lèxiques català-alemany entre els cèrvids em porten a recordar que Hirsch, «cérvol», deu tenir a veure amb hircus. Realment, convenim que l’HERC no es mereix l’extinció. Tampoc no se la mereix el restaurant, que porta l'emblema FELIX AUSTRIA.






corn de cérvol