El primer i el darrer dels grans místics d'EuropaEntre tants centenaris ha passat per alt que fa cent anys «L’Avenç» va publicar Perles del Llibre d’Amic e d’Amat de Ramon Llull, un dels llibres pòstums de Jacint Verdaguer, on se sumen dos cims de la mística de tradició cristiana occidental: Llull, «l’aparició triomfant i grandiosa del misticisme en una llengua hispànica popular, desviant-lo del llatí, a on l’havien deixat Gerson i Sant Bonaventura», i Verdaguer, «el darrer gran místic i un dels darrers grans poetes d’Europa», en paraules de Miquel dels Sants Oliver a la introducció de 1908. L’última edició és de 2007, preparada i prologada per Enric Casasses, que hi planta un dels seus claus contundents: «viatge espiritual a les entranyes de l'ànima i del món, que són dues realitats infinites i plenes de belleses».(Aquí uns fragments)
Devia ser per commemorar el centenari que la nostra va llogar un escamot mil·lènic d’exterminadors internacionals amb la missió d'ocultar tota mística que no sigui la castellana prèviament convertida en espanyola. La pregunta si a l’operació hi ha més mala fe que ignorància, més disseny que colomassa, és per confirmar la barreja.
