diumenge, 20 d’abril de 2008

QUITRÀ A LES PANTALLES

La por del lector
Hi ha dues menes d’escriptor(e)s: els qui tenen por davant del full/pantalla en blanc i els qui en tenen davant del que han escrit. Però no són pors diferents. És la mateixa por. L’oblit i el record són la cara i la creu de l’escriptura. Així com la moneda no és moneda si no hi ha cara i creu, l’escriptura és escriptura si té cara oblit i té creu record. Amb la meitat de la por no hi ha escriptura, només hi ha por.
Escriptures de cara i creu, com la de Perejaume, que escriu una «Modalidat d’assaig, gràfic i icònic, sobre l’oblit i la llum de cada dia. Obrat amb una por que ja no és por al full en blanc, sinó que és por al full i del full en negre, por al full i del full transitadíssim, atapeït de signes i grafies, i iconogràficament enquitranat».
I la por del lector? Diria que és la por de no sentir por davant del quitrà.