diumenge, 13 d’abril de 2008

LA VEU I L'AUDIÈNCIA

M’envien les declaracions de Ramon Folch sobre la Universitat (EL PAÍS, 13.04.08) perquè hi digui la meva.

1) I tant que un estudiant mediocre i benestant hauria de pagar el cost de la universitat. El règim de finançament de les universitats dites públiques beneficia els rics. Quan ho entendran els pobres?

2) La mobilitat funcional dels professors no és possible en règim de funcionariat. Les places de funcionari estan blindades per les lleis de funcionaris, reblindades pels sindicats i re-reblindades per la funcionarització interioritzada. Abans funcionari, després professor. Quan ho entendran els qui no són funcionaris?

3) La Llei d’Universitats de Catalunya és un apèndix inoperatiu de la Ley Orgánica de Universidades. La LOU no és un marc, és una llei orgànica. Els administradors de les Universitats catalanes no administren sinó la submissió orgànica en la qual estan instal·lats tant els administradors com els administrats. Quan ho entendran els qui voldrien «empresarialitzar» les universitats?

4) Sense rendiment de comptes no hi ha avaluació de la capacitat operativa dels gestors de les universitats. Gestors acadèmics i econòmics. Benvinguda la pressió dels consells socials de les universitats. Bolonya, que era una esperança, s’ha tornat una trampa. Els entrampats són els que són. On són els tramposos?

5) Benvinguda una nova veu que clama en el desert del desinterès de la universitat per si mateixa. La veu és el que val. No l'audiència.