No idealitzeu la Universitat.
Quan un estudiant abandona la universitat perquè l’havia idealitzada i ha deixat d’interessar-li, la culpa no se sap si és de l’estudiant o de la universitat o de tots dos (Avui, 23.03.08). Quan més d’una tercera part d’estudiants pleguen o canvien de carrera, perquè la universitat no satisfà les seves expectatives, no s’hi val repartir culpes. És el sistema que fa fallida.
Però el sistema no només és incapaç de satisfer les expectatives que la universitat genera en estudiants adolescents, sinó que els desqualifica per idealistes. «No idealitzeu la Universitat», els diuen els administradors del sistema en fallida.
Tenen raó. Com idealitzar la Universitat de Catalunya, que no sap/no pot/no vol aprofitar l’oportunitat de Bolonya? De fet l’oportunitat de crear una universitat més aproximada als ideals de Catalunya i d’Europa ja ens ha passat de llarg. La universitat de Bolonya arriba a Barcelona com el TGV, després de passar per Madrid. O sigui, ni més catalana ni més europea. Més espanyolitzada. A la Catalunya de les universitats els idealistes perden. Guanyen els administradors de la subordinació.
Quan un estudiant abandona la universitat perquè l’havia idealitzada i ha deixat d’interessar-li, la culpa no se sap si és de l’estudiant o de la universitat o de tots dos (Avui, 23.03.08). Quan més d’una tercera part d’estudiants pleguen o canvien de carrera, perquè la universitat no satisfà les seves expectatives, no s’hi val repartir culpes. És el sistema que fa fallida.
Però el sistema no només és incapaç de satisfer les expectatives que la universitat genera en estudiants adolescents, sinó que els desqualifica per idealistes. «No idealitzeu la Universitat», els diuen els administradors del sistema en fallida.
Tenen raó. Com idealitzar la Universitat de Catalunya, que no sap/no pot/no vol aprofitar l’oportunitat de Bolonya? De fet l’oportunitat de crear una universitat més aproximada als ideals de Catalunya i d’Europa ja ens ha passat de llarg. La universitat de Bolonya arriba a Barcelona com el TGV, després de passar per Madrid. O sigui, ni més catalana ni més europea. Més espanyolitzada. A la Catalunya de les universitats els idealistes perden. Guanyen els administradors de la subordinació.
