Ateses les circumstàncies de la jornada d’ofimàtica electoral i acollint-me a l’ampliació segona paràgraf b (A.II.b) del principi de l’oficinista Bartleby, sol·licito de qui correspongui que sigui tingut en consideració que el meu posicionament –provisional, val a dir-ho– és que prefereixo deixar en suspens que m’estimaria més no estimar-me més no haver de fer-ho i tanmateix no preferir que m'estimaria més haver de fer-ho.
Pel que fa a Melville, sorprèn que entre les balenes metafísiques dels seus Mars del Sud no aparegui mai Clarel, el poema del seu pelegrinatge a Terra Santa en 150 cants i 18.000 versos, en temps que el pelegrí de Folgueroles en tornava amb cent pàgines de prosa de dietari i un miler de versos de la trilogia Jesús Infant amb què escalfà la Lliga de la Sagrada Família i el seu Art, Poder i Religió. Clarel (1876) ni tan sols no apareix a diccionaris reputats i tot just si és reivindicat des d’alguna pàgina internètica com un precursor de The Waste Land de T. S. Eliot. De Romanticisme a Romanticisme no hi ha distàncies sinó desconeixença.
