diumenge, 8 d’abril de 2007

Paleontologia




Paleontologia

La balena [Walfischin] que ingènuament
alleta la cria, no sap pas
que és còmplice de l’arpó.
Els saures s’havien d’extingir,
perquè tenien el cap massa petit –
El cap de Hamlet era massa feixuc.

En el meu somriure
hi pren part l’intermaxil·lar
(Goethe el va descobrir).
Ja ho sé: quan els llonguets es fossilitzin,
m’haurà arribat l’hora
d’anar-me’n allà on moren els elefants.

El meu museu me’l construeixo jo mateix.

La poesia és del primer llibre de Friedrich Christian Delius (1943), publicat el 1965, quan encara signava F.C. Delius, com un futbolista. El comentari del crític Hans Christof Buch en subratlla la «precoç melanconia». Walfisch és sempre un «ell», convertit en «ella», Walfischin, creació del poeta. Com Balena és sempre una «ella» fins a l’aparició d’un «ell», el Balè. Però, com alletaria un balè? Coses de la gramàtica i de la poesia.
«Les causes de l’extinció dels dinosaures són molt discutides: el canvi cap a un clima més fred i sec, la competència amb els mamífers, llurs grans dimensions, la desproporció entre la massa corpòria i la cefàlica».
Preguntes al capità Ahab: quan hàgiu exterminat totes les balenes i tots els balens, s'extingirà Moby Dick? Sabeu si el cap de Hamlet es tornarà lleu? Feu servir l’os de Goethe quan somrieu? Sabríeu anar al cementiri dels elefants? Quants museus us han construït?