Vinc d'una sessió d'aquestes en què un barrut suposadament expert pren la paraula per fer una comunicació anunciada amb temps o en què un càrrec del que sigui ha d'intervenir per cloure l'acte. No s'ho han preparat i pretenen salvar la situació amb el recurs col·loquial. Probablement són incompetents i seria pitjor si s'ho preparaven, però no són capaços ni de renunciar a parlar ni de fer-s´ho preparar per algú altre. Sense sentit del ridícul, es fan el trempat denigrant la retòrica, l'eloqüència i la vergonya. Som a casa. Col·loquialisme banal que no dissimula la incompetència. La qüestió és ser-hi.
Agafar la paraula és agafar poder. Però és perdre autoritat, si no s'agafa bé. Les paraules són venjatives.
