dilluns, 10 de setembre de 2018

LES MAREDEDÉUS ATROBADES I BALLADES DE PEREJAUME

Avui que és el dia de les «marededéus trobades» resulta oportú de recordar que no és ben bé això. Explica el savi Joan Coromines que el català antic tenia dues formes de trobar: «Cercava... si trobaria la dita imatge, mas no la atrobà». I ho explica dient que la construcció condicional si trobaria priva del sentit determinatiu i és com dir: ‘si se li faria trobadissa’. Després ja pot dir atrobà, perquè ja implica recerca. Esplèndid. 

Les marededéus trobades i celebrades el 8 de setembre semblen trobades sense que ningú les busqui. I no, són la majoria marededéus atrobades, trobadisses, surten a l’encontre del caminant que les atroba. Es fan trobar. Sovint a la vora d’una font perquè saben que el caminant va assedegat. Quina diferència entre la font trobada sense set  i   la font que es fa trobadissa al caminant assedegat! 

És com l’atrobament de les marededéus que Perejaume treu a ballar en 29 danses-trams, que van del Besòs al Llobregat. Vegeu el seu llibre recent Treure una marededéu a ballar. No la treu perquè casualment ha topat amb ella com fan els trobadors de marededéus convencionals, sinó perquè se li ha fet trobadissa. Potser com la noia que es feia trobadissa al poeta Cinto Verdaguer quan l’atrobà a les ballades de Festa Major. 

Quina fondària lírica la de treure a ballar una marededéu que es fa trobadissa a un ballador agosarat que en sent la invitació a la dansa! Si els teòlegs medievals creaven tractats de Mariologia a l’altura dels de Teologia de la Divinitat o de Filosofia aristotèlico-tomista de l'Ésser, ara només un poeta atrobador del segle XXI com Perejaume ha estat ell mateix atrobat per les marededéus atrobades que se li fan trobadisses al ball de tota Festa Major. 

Perejaume, savi ballador i expert mestre de dansa amb les marededéus romàniques o gòtiques  que se li fan trobadisses, ha compost un nou tractat de Mariologia, de poesia i dansa que convida a Treure una marededéu a ballar. L’hauria pogut compondre un tractadista atrobador/ atrobat com Ramon Llull quan emprenia la travessa del mar cap a Orient en cerca d’atrobadors més savis que els de la Sorbona. O un  savi hebreu dansaire d’aquells que s’alliberaven  d’Egipte tot ballant quaranta anys pel desert i en deixaven el relat a l’Èxode i als Salms de la Bíblia. Seria el relat d’Atreure a ballar l’Arca de l’inefable, desert a través, fins a atrobar la Terra promesa que els esperava. És el relat de Perejaume, mestre de dansa.