dissabte, 2 de juny de 2012

VERTIGEN

 
Vertigen. Ara que Reduccions. Revista de poesia arriba al núm. 100, mirar el núm. 1, datat a gener de 1977, em produeix vertigen. En part perquè cal recular una dècada més, fins a la dels seixanta, que és quan en realitat es va gestar la revista, igual com es van gestar tantes altres iniciatives que no van  obrir-se camí fins que la biologia, ja que no la política, hagué liquidat el cappare de la hidra franquista.

Mirar el primer número de Reduccions trenta-cinc anys després, és mirar el fons del pou d’on emergíem el «Grup de Reduccions». Hi signàvem col·laboracions  Antoni Pous, Segimon Serrallonga, Francesc Codina, Lluís Solà, Ricard Torrents, Miquel Martí i Pol, Jordi Sarrate, Josep Vernis. Ens  hi acompanyàvem, en cercles d’afinitats diverses, de Paul Celan, Joan Brossa, Josep Piera, H. M. Enzensberger, Joan Triadú, Miquel Desclot, Josep Palau i Fabre, Joan Ferraté.

Per contra, entre la cinquantena de noms de poetes, traductors i crítics que signen les col·laboracions del núm. 100, no se n’hi troba cap ni del grup fundacional ni de l’actual equip, transformat en un Consell de Redacció i un Consell Assessor ampliat. És com la deferència magnificent de l'amfitrió que dóna la paraula als convidats.

Però el vertigen no em ve de mirar el passat sinó el futur. I no el particular futur de Reduccions, sinó el futur nacional que s’hi planteja com a “Monogràfic sobre llengua i poesia”.  Si el número inicial feia una brevíssima declaració sobre el propòsit de dedicar-se a la poesia i a tots aquell fenòmens relacionats amb l’activitat poètica  del nostre àmbit lingüístic i de l’estranger, aquest número 100 inclou una complectiva Declaració sobre la llengua en dos apartats: La Llengua, el Poder i la Justícia, el primer, La Llengua i la Poesia, el segon.

Si comença amb un contundent cop de puny reivindicatiu, Cada llengua és una part indispensable de la llengua de la humanitat, acaba amb la consigna solidària de boca a orella, La poesia és la flor delicada i aïrada de la paraula
  
Reduccions 100 és el trampolí d’on m’he llançat al gorg del futur. És l’únic salt que em fa vèncer el vertigen de la por. El vertigen amb què ens volen paralitzar els endevins cecs, disfressats de savis vidents, que pretenen predir el futur.

El meu futur, el teu futur, el nostre futur és l’únic gorg que no ens fa tancar els ulls. Som part indispensable de la humanitat. Portem una flor delicada i aïrada que ningú més pot portar al món.