Un a tothom qui estima la Universitat de Vic.
Adreço aquestes ratlles com un correu «a tothom» qui estima la Universitat de Vic. Són ratlles que escric amb un únic propòsit: apel·lar a la capacitat de tots/totes de superar el moment actual. A la seva pròpia visió de futur, l’única capaç de treure en positiu, creativament, la UVic del trasbals generat pels canvis dels estatuts fundacionals, la nova composició del patronat, la remodelació de la gerència/direcció de la Fundació Universitària Balmes, el relleu de la rectora Assumpta Fargas pel rector designat Jordi Montaña.
Adreço aquest «a tothom» als qui estimen la nostra Universitat i saben prou que no vull pas ficar-me on no em demanen. El meu torn ha passat. Però també saben que, no pas menys que ells, estimo la nostra Universitat i no voldria que amb el meu silenci semblés que me’n desentenc. Al contrari, em sento fondament concernit per l’avatar actual de la UVic, tant com em sento compromès en el seu futur.
Adreço aquest «a tothom» als qui estimen la nostra Universitat des de fora. Que són una multitud. Fa trenta anys que en surten promocions de graduats procedents dels quatre punts cardinals i que centenars de milers de lectors llegeixen llibres i veuen dissenys d’Eumo. Fa trenta anys que la UVic és una presència activa de pedagogia, recerca, catalanitat a la Catalunya contemporània. La qualitat de les universitats la fan tant els seus dirigents com els seus estudiants. Com l’èxit de les empreses el fan tant els seus emprenedors com els seus clients.
Adreço aquestes ratlles en especial als qui estimen la UVic des de dins. Als responsables del seu patrocini públic i privat, sigui des dels Ajuntaments sigui des de la Generalitat sigui des de les Empreses. Als responsables del seu govern i de la seva gestió en el dia a dia de la docència, la recerca, la biblioteca, els nombrosos serveis. Als estudiants. Als proveïdors. Als ciutadans. La UVic demana tota la seva estimació.
Adreço aquest correu «a tothom» com un missatge adreçat als qui estimen la Universitat de Vic, perquè estimen la innovació i saben que la innovació és creativa i no pas destructiva. Saben que innovar és preguntar més que manar, motivar i no pas desmotivar, formar equips i no pas cabdillatges, veure més endavant i més endins del que veuen els altres, emocionar amb un projecte de consens abans que imposar estratègies. Saben que innovar és innovar al moment oportú i no pas a deshora, innovar al lloc pertinent i no pas fora de lloc, a la Universitat com a Universitat i a l’Empresa com a Empresa. Saben que només hi ha innovació innovant i no pas parlant-ne davant d’una pantalla tàctil. Saben que innovar és crear i no pas canviar mobles de lloc.
Adreço aquest «a tothom» als qui fa anys que estimen la UVic. Des de la seva gestació fins al seu reconeixement pel Parlament de Catalunya. Des dels primers passos fins a les dificultats del creixement i les contribucions de mecenatge dels empresaris. Des dels anys de l’expansió dels edificis a la seva consolidació en el mapa universitari de Catalunya i d’Europa.
Adreço aquestes ratlles, en fi, als qui estimaran la UVic. Són ratlles d’un «a tothom» que inclou els qui hi vindran a estudiar o a ensenyar, a fer recerca o a fer encàrrecs d’innovació, a governar o a fer gestió, a patrocinar o a fer negoci. L’abast d’una universitat transcendeix els límits generacionals.
Estic convençut que la UVic serà estimada més enllà de la generació actual, perquè sabrà fer-se estimar. Amb salutacions amicals, vostre.
Ricard Torrents
