Diu que Kafka conta que dos ciutadans discuteixen sobre si és millor la taula de tres potes que la de quatre. Els arguments giren a l’entorn de l’estabilitat de la taula, les dimensions, la bellesa, el cost, la funció. La discussió arriba al punt que el partidari dels tres petges s’endú el partidari dels quatre al pati-jardí de casa seva per fer-li’n la demostració pràctica. Davant d’una colla de badocs que els han seguit el tripòtic agafa la taula de quatre potes, les serra, en deixa estar una, recol·loca les altres tres i d’un bot s’asseu a la taula. Quan tothom sembla inclinar-se davant els arguments del tripòtic (eficiència, estalvi, jerarquia), surt la mestressa de la casa i diu «però no és la mateixa taula. Sobretot ja no és la meva taula. I, sisplau, treu el cul del damunt».
