Què costa més, oblidar o recordar? La memòria és un sedàs que passa la farina del passat. Com més fi, més fins els records, però no pas més febles.Avui la meva retrospectiva augmenta d’un any pel cap de davant, aquest 10 de gener fred de 2010. El que en realitat augmenta de la meva retrospectiva és la fondària de l’altre cap, immòbil, allà baix, al gener fred de 1937, un any que inverteix els dígits finals, 73.
Cada any xucla de més endins, de més avall del fons del pou de la vida, la vida viscuda, la vida imitada.
Què costa més, oblidar o recordar? De la retrospectiva emergeix Sigmund Freud, lliure de drets d’autor a partir de l’1 de gener de 2010. Mort el 1939, pirates de tota mena han tingut segrestada setanta anys l’obra d’un dels tres (potser dos) escriptors de més influència en el pensament, l’art i la literatura del seu segle.
En endavant editors i traductors se la poden fer seva sense pagar rescat. Podrem traduir sense demanar permís Das Unbehagen in der Kultur, oi Terricabras? El malestar, l’angúnia, en o de la Cultura, en o de la Civilització. Angst és la “por” que sentia Kafka davant del pare? O era ”angoixa” el que sentia escrivint la Carta al pare?
Quin fred tan alegre fa aquest dia de gener. Freud tenia 73 anys quan escrivia la gran síntesi conclusiva del seu pensament.
