diumenge, 9 de desembre de 2007

ECCE HOMO

No seré llegit

Em bec d’una tirada l’Ecce homo de Nietzsche. Per què llegeixo llibres tan bons tan tard? Per què, Josep M. Terricabras, no el traduïes abans? Quan em tocava de llegir-lo, el vaig llegir sense gana, pensant que Nietzsche era un autor d’interès antropològic i que n’hi havia prou amb el que Maragall ens n’havia traspassat. Quan el vaig poder abordar directament, m’atragué l’estil de la seva prosa alemanya, més que el seu pensament. Ara m’adono que he fet bona la seva profecia «no sóc llegit, no seré llegit», non legor, non legar, fins avui que «el llegeixo, el llegiré», lego, legam, no tant per contradir-lo com per necessitar-lo. Necessito «dinamita» nietzcheana que m’acosti als confins de la literatura amb la filosofia. Com m’hauria agradat, Josep M. Terricabras, de presentar dijous vinent a la llibreria La Tralla de Vic el teu Ecce homo, tan ben reescrit en català! Un altre compromís m’ho impedirà. Res no m’impedeix, però, d’atrapar una lectura mancada i d’escruixir-me’n, pensant que la recuperació de l’Ecce homo suplirà la seva mancança. Ah! I coses de l’atzar. En plena lectura m’arriben de Torí, la ciutat descoberta per Nietzsche, senyals de qui més estimo i de qui estimo gairebé tant com a qui més estimo. Segons que dius al pròleg, de Torí li agradava tot: els carrers, els parcs, la gent, el tracte, els preus, fins i tot els colors. Un urbanisme gens modern, una cuina esplèndida i equilibrada, concerts i vida cultural. Qui s'hi apunta?