Em demanes si el fons del poema d’Ernst Meister, “Der Grund kann nicht reden / El fons no pot parlar”, també vol dir fonament. Doncs, sí. Grund en alemany és un concepte multidireccional. A més de “fons” i “fonament”, vol dir “sòl”, “el terra”, “pòsit”, “causa”, i, a semblança de l’anglès ground, té una variada gamma de derivats i compostos. Tants, en el fons (perdona’m), com en català, que deunidó.
Traduir Grund per “fons” era obligat pel context del “fons marí”. Traduir-lo per “fonament” dispararia el sentit cap a direccions com ara el “fonamentalisme”, mot incorporat pel DIEC, que el defineix com “corrent extremista i intolerant que deriva d’algunes ideologies polítiques i confessions religioses” i l’acompanya de l’exemple d’ús, Fonamentalisme islàmic, que em fa apel·lar a la part que em toca de responsabilitat en l’opció, no pas perquè hagi contribuït a la nova (segona) edició del Diccionari normatiu, sinó perquè em solidaritzo amb els membres de la Secció Filològica i de la meva secció, la de Filosofia i Ciències Socials, que tenen la missió específica de vetllar per la correcció lingüística l’una i per la correcció filosòficosocial l’altra, dels mots i de les seves definicions.
El fons no pot parlar, però el rerefons sí, quan explica els fets per les seves causes, com és el cas del rerefons familiar i educatiu que explica la trajectòria de les persones o del rerefons polític que explica la crisi econòmica o del rerefons conceptual que explica la tria del fonamentalisme islàmic i no de l’antiislàmic.
Que el rerefons podia parlar m’ho ha recordat la nota que m’envia Josep M. Terricabras per informar-me de la publicació del nou llibre Cons i Neocons: el rerefons filosòfic, “que vol ajudar a escatir el rerefons filosòfic del neoconservadorisme, intentant d’explicar les raons profundes de l'existència d'aquesta ideologia en el món polític d'avui”, i que té d’autors, a més d’ell mateix, “destacadíssims experts en el tema, com ara Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, Toni Negri, Josep M. Esquirol, José Manuel Bermudo, Ramon Alcoberro, Josep Olesti Vila, Josep M. Ruiz Simon, i Joan Vergés”. Terricabras em demana també que difongui la invitació a “la presentació del llibre, que anirà a càrrec de Ferran Requejo (catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra) i que tindrà lloc el proper dimecres, dia 26 de setembre, a les 19,30h a l’Ateneu Barcelonès (carrer Canuda, 6 - Barcelona; tel 93 3436121)”. Amic Terricabras, no costa de complir amb els amics.
Traduir Grund per “fons” era obligat pel context del “fons marí”. Traduir-lo per “fonament” dispararia el sentit cap a direccions com ara el “fonamentalisme”, mot incorporat pel DIEC, que el defineix com “corrent extremista i intolerant que deriva d’algunes ideologies polítiques i confessions religioses” i l’acompanya de l’exemple d’ús, Fonamentalisme islàmic, que em fa apel·lar a la part que em toca de responsabilitat en l’opció, no pas perquè hagi contribuït a la nova (segona) edició del Diccionari normatiu, sinó perquè em solidaritzo amb els membres de la Secció Filològica i de la meva secció, la de Filosofia i Ciències Socials, que tenen la missió específica de vetllar per la correcció lingüística l’una i per la correcció filosòficosocial l’altra, dels mots i de les seves definicions.
El fons no pot parlar, però el rerefons sí, quan explica els fets per les seves causes, com és el cas del rerefons familiar i educatiu que explica la trajectòria de les persones o del rerefons polític que explica la crisi econòmica o del rerefons conceptual que explica la tria del fonamentalisme islàmic i no de l’antiislàmic.
Que el rerefons podia parlar m’ho ha recordat la nota que m’envia Josep M. Terricabras per informar-me de la publicació del nou llibre Cons i Neocons: el rerefons filosòfic, “que vol ajudar a escatir el rerefons filosòfic del neoconservadorisme, intentant d’explicar les raons profundes de l'existència d'aquesta ideologia en el món polític d'avui”, i que té d’autors, a més d’ell mateix, “destacadíssims experts en el tema, com ara Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, Toni Negri, Josep M. Esquirol, José Manuel Bermudo, Ramon Alcoberro, Josep Olesti Vila, Josep M. Ruiz Simon, i Joan Vergés”. Terricabras em demana també que difongui la invitació a “la presentació del llibre, que anirà a càrrec de Ferran Requejo (catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra) i que tindrà lloc el proper dimecres, dia 26 de setembre, a les 19,30h a l’Ateneu Barcelonès (carrer Canuda, 6 - Barcelona; tel 93 3436121)”. Amic Terricabras, no costa de complir amb els amics.
