No vulguis posseir la terra. Que et posseeixi.
Deixa’t endur pels túnels del temps. Enterra’t.
Accelera els acceleradors de partícules musicals
terra endins de tu mateix.
Para ment als supersons del teu indret.
El teu. Fa quatre acords. Aprèn-los perquè t’aprenguin
i et tornin música tel·lurosa. Ets còsmic.
Sents les esferes aclamar els nombres? L’univers
esdevenir l’harmònium dels registres de l’infinit?
Deçà la música antiga:
del Kyrie de la «Missa de Barcelona» a Ferran Sors
2 AIRE
«Baf de bafos i tot és baf», diu el Savi.
Torna’t aire, buf d’orgue, sospir d’oboè.
Abans que el podrimener no t’enlloti
i no es trenqui la cànula que et manté aeri.
Llegeix al pentagrama de les torres de molt alta tensió
la solfa dels qui no hem nascut per a un destí bestial.
Sents la llibertat cruixir dodecafònica?
Pren alè, apuja el volum i eixorda la neu
que escampa mentides blanques.
Deçà la música moderna:
d’Isaac Albèniz a Àngel Rodamilans «Cançó de Maig (Amor)»
(A l’Escola de Música i Conservatori de Vic, amb admiració, en el seu primer concert al Centre d'Arts Escèniques d'Osona "L'Atlàntida", Suite Catalana. Tres segles de Música Catalana, el 27 d'abril de 2010)
Foto: Toni Anguera
