S’acaba l’estiueig sense que s’acabi la calor. L’equipatge de tornada amb llibres i papers mobilitzats amb optimisme em compensa amb dues emocions: la primera, retrobar Giordano Bruno a la plaça del Campo dei Fiori de Roma en una nota extraviada en un punt de llibre. Escrita el 1959, acabat d’arribar a Roma a estudiar a la Universitat Gregoriana, hi he reconegut no sols Giordano Bruno, el primer universitari itinerant d’Europa, cremat a la foguera per la llibertat de pensar, sinó també l’amic i mentor Josep Junyent que m’hi portà a retre-li un secret reconeixement iniciàtic.
La segona emoció em ve de collir, abans d’anar-nos-en, els primers codonys del codonyer plantat al petit jardí l’estiu de l’any passat. Ha fet 7 codonys 7. Si l’execrable crema a la foguera de Giordano Bruno em revifava el foc de reversió encès a Roma, l’emoció dels primers set codonys em fa recular al codonyer de l’hort de casa a Folgueroles i sentir l’aroma dels codonys tardorals, boteruts i «carnerians», que el pare o el germà gran escalivaven al forn.
Però l’emoció més fonda d’aquesta fi de l’estiueig de 2018 la sento en rebre i respondre el correu de la «direcció» de la Universitat de Vic que convoca la comunitat universitària a reviure l’1 d’Octubre del 2017 i reiterar el«compromís incondicional amb els principis democràtics» i «el suport a l'escola catalana i els seus principis inclusius». Els de Giordano Bruno també, passats per la foguera.
