dimecres, 25 de març del 2015

L’ÚLTIM LLIBRE/ADÉU DE JOAQUIM MOLAS


Joaquim-Despres-Biblioteca-Balaguer-Vilanova_ARAIMA20121020_0102_1


No podia ser sinó a l’entorn d’un llibre que ens diguéssim l’últim adéu amb Joaquim Molas, un dels meus amics de més llarga i fonda durada i un dels amics autèntics de la Universitat de Vic.  Quan la setmana passada vaig anar a acomiadar-me’n, m’esperava impacient per a donar-me el llibre i dedicar-me’l,  «per l’antiga i bella amistat», tot manifestant-me que estava joiós de tancar la seva carrera amb aquest última obra, mentre amb mà vacil·lant, feia un gest circular de tornada al començament.

Quin començament? El dels llibres llunyans i atzarosos de l’adolescència, trobats  a casa seva en els anys de la postguerra franquista, heretats de l’avi artista i artesà, catalanista i cooperativista. Llibres iniciàtics que el marcarien per tota la vida i el portarien a dedicar-se professionalment a la Literatura i a convertir-se en escriptor, crític, editor i, per damunt de tot, professor de Literatura de futurs professors de Literatura. 
S’inicià als Estudis Universitaris Catalans, exercí un Lectorat de català de dos anys a Liverpool i completà la carrera universitària que el portaria a la càtedra de llengua i literatura catalanes de la Universitat Autònoma de Barcelona i després a la de Barcelona, on es jubilaria l’any 2000 i d’on passaria a ser catedràtic emèrit fins a la mort dilluns passat, 9 de març de 2015. 

La Literatura catalana, ciència filològica i art literària, empresa editorial i negoci de vendre llibres, tot això que constitueix una Literatura nacional, enlloc com en l’extensa trajectòria del catedràtic Joaquim Molas no assoleix tanta altura ni extensió. Articles i revistes, llibres i editorials, classes i cursos, conferències i congressos, reunions i jurats de premis, tesines i tesis doctorals, constitueixen l’utillatge amb què Molas, des del seu taller va anar construint infraestructures que encara avui subsisteixen. 

El que distingeix Joaquim Molas en el món de la cultura catalana és la seva condició d’intel·lectual barceloní de barri, que transcendí Barcelona i n’estengué la capitalitat a tot el territori d’on és capital, allà on batega literatura en llengua nacional. Al cap del doctor Molas s’hi condensà i expandí la «cultura dels barris» de la Barcelona que ell va viure d’infant i adolescent.  Per això Molas era també un intel·lectual de comarques, de Barcelona primera comarca del país, amb el seu cinturó i la seva àrea metropolitana. I també  un intel·lectual i universitari pancatalanista.

El comarcalisme o el «comarquinalisme», com deia ell, Molas el va exercir a Vic amb naturalitat i fondària. D’estudiant havia connectat amb el grup de poetes del Seminari a través de Carles Riba i es va sentir tocat per l’antologia Estudiants de Vic 1951. Després va seguir de prop el nostre projecte universitari des dels inicis amb l’escola de Mestres i EUMO. Quan l’any 1993 començàvem la Facultat de Traducció, ell va acceptar ser-ne Delegat de la Universitat de Barcelona per a l’homologació dels títols.

Fou, però, a l’entorn de Jacint Verdaguer que s’intensificà la col·laboració amb nosaltres. Si volíem avançar en el projecte universitari, calia distingir-nos en l’àrea d’Humanitats i el poeta Verdaguer oferia vastos camps d’estudi i de recerca, començant per l’edició crítica de les seves obres. Llavors, l’any 1986, centenari del poema Canigó, a més de crear la Societat Verdaguer, formada per una quarantena d’universitaris, vàrem engegar les línies d’excel·lència universitària: tesis de doctorat, col·loquis internacionals, edicions crítiques i revista.

No és aquest el lloc de fer un balanç complet. Bastin unes dades: amb el guiatge del doctor Joaquim Molas cinc professors de la UVic són doctors i tres sobre l’obra de Verdaguer  amb edició crítica: Ramon Pinyol (Pàtria), Francesc Codina (Barcelona) i Maica Bernal /Roser de tot l’any. Els Col·loquis Internacionals Verdaguer ja han celebrat la IX edició, 1714: el conflicte en la literatura i l’art. La revista Anuari Verdaguer. Revista d’estudis literaris del segle XIX, és al núm. 22. L’edició crítica de l’obra completa compta amb 11 títols. 

El llibre que avui fa una setmana deixà marcat el nostre comiat és sobre el seu avi Emili Molas i Bergés,  (1870-1918), vidrier, cooperativista, poeta i «molt catalanista». El personatge de la Barcelona de barris, que Joaquim Molas va descobrir en l’adolescència, allà on començava la seva carrera i allà on, acomiadant-se, em deia que la tancava. Un llibre pensat pels seus néts Joaquim i Isidre, realizat pel seu besnét Oriol, de Ripoll, i imprès a Vic. De comarques.

Adéu, Joaquim Molas, gran amic meu i de la Universitat de Vic. Gràcies de la teva activa amistat.

Publicat al 9Nou