No podia ser sinó a
l’entorn d’un llibre que ens diguéssim l’últim adéu amb Joaquim Molas, un dels
meus amics de més llarga i fonda durada i un dels amics autèntics de la
Universitat de Vic. Quan la setmana
passada vaig anar a acomiadar-me’n, m’esperava impacient per a donar-me el
llibre i dedicar-me’l, «per l’antiga i
bella amistat», tot manifestant-me que estava joiós de tancar la seva carrera
amb aquest última obra, mentre amb mà vacil·lant, feia un gest circular de
tornada al començament.
Quin començament?
El dels llibres llunyans i atzarosos de l’adolescència, trobats a casa seva en els anys de la postguerra
franquista, heretats de l’avi artista i artesà, catalanista i cooperativista.
Llibres iniciàtics que el marcarien per tota la vida i el portarien a
dedicar-se professionalment a la Literatura i a convertir-se en escriptor,
crític, editor i, per damunt de tot, professor de Literatura de futurs
professors de Literatura.
S’inicià als
Estudis Universitaris Catalans, exercí un Lectorat de català de dos anys a
Liverpool i completà la carrera universitària que el portaria a la càtedra de
llengua i literatura catalanes de la Universitat Autònoma de Barcelona i
després a la de Barcelona, on es jubilaria l’any 2000 i d’on passaria a ser
catedràtic emèrit fins a la mort dilluns passat, 9 de març de 2015.
La Literatura
catalana, ciència filològica i art literària, empresa editorial i negoci de
vendre llibres, tot això que constitueix una Literatura nacional, enlloc com en
l’extensa trajectòria del catedràtic Joaquim Molas no assoleix tanta altura ni
extensió. Articles i revistes, llibres i editorials, classes i cursos,
conferències i congressos, reunions i jurats de premis, tesines i tesis
doctorals, constitueixen l’utillatge amb què Molas, des del seu taller va anar
construint infraestructures que encara avui subsisteixen.
El que distingeix
Joaquim Molas en el món de la cultura catalana és la seva condició
d’intel·lectual barceloní de barri, que transcendí Barcelona i n’estengué la
capitalitat a tot el territori d’on és capital, allà on batega literatura en
llengua nacional. Al cap del doctor Molas s’hi condensà i expandí la «cultura
dels barris» de la Barcelona que ell va viure d’infant i adolescent. Per això Molas era també un intel·lectual de
comarques, de Barcelona primera comarca del país, amb el seu cinturó i la seva
àrea metropolitana. I també un
intel·lectual i universitari pancatalanista.
El comarcalisme o
el «comarquinalisme», com deia ell, Molas el va exercir a Vic amb naturalitat i
fondària. D’estudiant havia connectat amb el grup de poetes del Seminari a
través de Carles Riba i es va sentir tocat per l’antologia Estudiants de Vic 1951. Després va seguir de prop el nostre
projecte universitari des dels inicis amb l’escola de Mestres i EUMO. Quan
l’any 1993 començàvem la Facultat de Traducció, ell va acceptar ser-ne Delegat
de la Universitat de Barcelona per a l’homologació dels títols.
Fou, però, a
l’entorn de Jacint Verdaguer que s’intensificà la col·laboració amb nosaltres.
Si volíem avançar en el projecte universitari, calia distingir-nos en l’àrea
d’Humanitats i el poeta Verdaguer oferia vastos camps d’estudi i de recerca, començant
per l’edició crítica de les seves obres. Llavors, l’any 1986, centenari del
poema Canigó, a més de crear la
Societat Verdaguer, formada per una quarantena d’universitaris, vàrem engegar
les línies d’excel·lència universitària: tesis de doctorat, col·loquis
internacionals, edicions crítiques i revista.
No és aquest el
lloc de fer un balanç complet. Bastin unes dades: amb el guiatge del doctor
Joaquim Molas cinc professors de la UVic són doctors i tres sobre l’obra de
Verdaguer amb edició crítica: Ramon
Pinyol (Pàtria), Francesc Codina (Barcelona) i Maica Bernal /Roser de tot l’any. Els Col·loquis
Internacionals Verdaguer ja han celebrat la IX edició, 1714: el conflicte en la literatura i l’art. La revista Anuari Verdaguer. Revista d’estudis literaris
del segle XIX, és al núm. 22. L’edició crítica de l’obra completa compta
amb 11 títols.
El llibre que avui
fa una setmana deixà marcat el nostre comiat és sobre el seu avi Emili Molas i Bergés,
(1870-1918), vidrier, cooperativista, poeta i «molt catalanista».
El personatge de la Barcelona de barris, que Joaquim Molas va descobrir en
l’adolescència, allà on començava la seva carrera i allà on, acomiadant-se, em
deia que la tancava. Un llibre pensat pels seus néts Joaquim i Isidre, realizat
pel seu besnét Oriol, de Ripoll, i imprès a Vic. De comarques.
Adéu, Joaquim Molas,
gran amic meu i de la Universitat de Vic. Gràcies de la teva activa amistat.
Publicat al 9Nou
Publicat al 9Nou
