
Ho acabem de sentir a les notícies, mentre tornem d’un hostal de pagès al cor de les Guilleries. De sobte un ramat d’ovelles ens fa parar. Omplen de banda a banda la carretera, el pastor al mig, el gos d’atura les manté a ratlla. Van passant pel costat de l’auto, però el pastor, que ens és conegut (de les Fagedes, o Feixedes?), té ganes de xerrar i li donem conversa. Té més de de 300 ovelles, però no les porta pas totes. «I és clar que l’ofici de pastor és dur», diu l’home. «Però no perquè ho sigui», hi afegeix de seguida. «És dur, perquè ens el fan més dur del que és. Ara vénen amb això dels llibres. Ara cada ovella ha de tenir un llibre. Sí, un llibre per apuntar-hi tot el que fa i el que pesa i el que li passa. Com si no les coneguéssim prou bé les ovelles! Més de tres-cents llibres tindrem a casa! Qui se’ls llegirà? No tindrem pas temps! Ara deien a la ràdio que la mainada no llegeixen gaire. És igual, ja llegirem els pastors. Un savi d’aquests dels ordinadors deia l’altre dia que el llibre és mort. Visca el llibre! Que no el matin, que em quedaré sense ovelles.»