divendres, 24 d’agost del 2007

PUNTERS 16

46 Andròmeda
Conjunció astral a Andròmeda, en ocasió dels Jocs Florals de Manlleu la tardor de 1902: Verdaguer, de president, que no hi assistí per defunció a la primavera; Josep Carner, de premiat, que amb divuit anys i acabada la carrera de Dret hi obtingué el premi instituït pel bisbe de Vic, Torras i Bages; també d'instituïdors de premis, el fabricant Rafel Puget, «el senyor de Barcelona», i l’hiperfabricant Albert Rusiñol, president de l’Associació de Fabricants del Ter i del Foment del Treball Nacional; el seu germà Santiago, d'ombra que hi planava amb els Jocs Florals de can Prosa anunciant El místic; i d’asteroides, una munió.

47 L’espiral
Una reserva: oi, Natxo, que els missatges del Consell d’Europa sobre el desenvolupament de la competència plurilingüe no parteixen pas de considerar les llengües en una situació ideal d’estabilitat i d’igualtat d’oportunitats, sinó que no obvien l’evidència empírica de la creixent universalització de l’unilingüisme anglès, encobert en apologies del plurilingüisme i estimulat pels vents de la globalització, i que no ignoren que el país anglòfon més poderós del món ha deixat de traduir llibres i articles científics d’altres llengües i d’augmentar la inversió en formació plurilingüe a l’escola?

48 El mar de l’infinit
Després dels versos de Lamartine em vénen els de Verdaguer: Què en resta de vostres vides, / oh roses florides / de l’abril passat? / Lo que resta de l’hermosa / que sota eixa llosa / la mort ha desat. / Mes no, que la vostra flaire / s’esvaní per l’aire / i el seu esperit / vola amb ales de gavina / dins ta ona atzurina, / mar de l’infinit. – («En lo cementiri») i encara: Com cau la fulla / per la tardor, / tal se despulla / de sa bellesa / la jovenesa. / Tota hermosura / floreix i mor: / la sepultura / guarda en l’ossera / llur polsinera. («Diada dels morts». Lema: Omnibus una quies).

M. Àngels Verdaguer Pajerols:«Documents per a l’episodi dels Jocs Florals de l’Associació Catalanista Rafel de casanova de Manlleu (1902): cartes al secretari, Lluís Coll i Espadaler»; Ignasi Vila: «Adquisició de llengües i competència multilingüe»; Pep Vila: «”La memòria dels morts”, un poema d’A. M. L. de Lamartine, en versió catalana de mossèn Joan Planas Feliu (1881)», dins Miscel·lània RT. Scientiae patriaeque impendere vitam. Eumo, 2007