Nadal ha durat «de Nadal a Sant
Esteve». És la durada que el calendari té fixada a les emanacions vaporoses
nadalenques i a tots els fenòmens fugissers. Ara tot sembla més efímer que mai,
provisional, inestable. Líquid, que diuen ara. I repetit. Circular. Com aquest
girar incessant del cicle de l’any. A la taula del dinar de Nadal hi hem tingut
una àvia de 97 anys i una criatura que estrenava nadal, el primer nadal
de la seva vida. Entre l’una i l’altre hi havia tot el segle XX amb tots els
seus nadals i santesteves que s’arremolinaven com les fulles seques de l’arbrat
del carrer de casa.
Que bé tenir davant de casa un
carrer amb grans arbres! A la nit hi sents els passos del caminant nocturn que
imagines perdut, hi sents la pluja picar als vidres, hi sents el vent, sobretot
el vent, com la nit passada de Nadal a Sant Esteve. Els homes del temps havien
anunciat una nit ventosa, però no pas la forta venteguera que a
batzegades no parava de bufar fins a la matinada i ha acabat de despullar
l’arbrat de les fulles que no paraven d’arremolinar-se i sorollar
refregant la vorera de davant de casa.
El dicton francès Ce
que dit le vent / est plainte souvent em ve de sobte a la memòria sense
buscar-lo. Però és que el vent nocturn no es plany pas sovint. Sempre el vent
nocturn és un plany, però mai ningú, llevat dels poetes, no ha sabut dir de què
es plany. Els poetes senten que el plany del vent és d’amor. Com Josep Carner
que a La paraula en el vent es planyia de mal d’amors, sempre inestables,
sempre enduts pel vent, com les paraules no emparaulades, segons que diuen els
filòsofs.
Si jo fos poeta, qui sap si no
sabria dir també de què es planyia el vent nocturn d’aquest trànsit de Nadal a
Sant Esteve que acaba de passar bufant ventades ponentoses. Com que no en sóc,
potser diria que ni tan sols no és plany, sinó cant que celebra la caiguda de
les fulles seques, inútils i sobreres que els escombriaires demà s’emportaran i
cant d’espera de les noves fulles que tornaran a vestir aquests grans arbres
del carrer de casa i de tots els arbres del món mundial. Que arribaran. I tant
com arribaran! Com és segur que arribarà l’any nou 2014 que és a tocar, tan ple
d’expectatives i de certeses i de fulles noves.
