dilluns, 25 de febrer de 2019

ELS TIMBALERS

«Comencem una nova vida! Anem-nos-en a un altre país!»
Es el crit d’Els Timbalers de Reiner Zimnik, que molts catalans sentien a les nits dels anys Seixantes, quan va començar tot. Ningú no sabia on era aquell país on volien anar ni on el trobarien. Però tothom sabia que en els mapes profunds dels pobles maltractats hi ha el país on començar una nova vida.   
Els anys passaven i els timbalers descobrien, amb Salvador Espriu, que no s’havien mogut d’on volien sortir i que, com el poeta, estaven cansats de la terra, tan covarda, vella i salvatge, on els havia tocat de viure-hi. Llavors, amb Espriu, miraven nord enllà, en cerca del país on deien que  la gent era neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç.
Aquell país es pensaven haver-lo trobat a l’empara de la Unió Europea i s’hi varen establir confiats i decidits a esdevenir un país on poguessin desar els timbals.  Però no, un dia els timbalers descobrien que en aquell nord enllà no hi havia només gent neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç. També hi havia Junkers i Tajanis  que tanquen fronteres a emigrants desesperats, que no reconeixen el dret del poble català a tenir un estat propi dins la Unió Europea i que l’obliguen a no desar els timbals.
Europa és el nostre nord enllà, però també el nostre sud endins. Allà on es troba l’altre país on començar una nova vida.