dijous, 10 de gener de 2019

NO MIRARÉ LA PARET DEL DAVANT

Avui que faig 82 anys haig de recórrer d’urgència a l’Art de mirar enrere i l’Art de mirar endavant. 
La urgència augmenta la intensitat de la mirada endavant perquè en pocs dies la mort de tres amics m’ha encarat a l´última paret, que he vist més a prop. L’advocat d’Artés Sebastià Roca, marit de la doctora Lluïsa Plans, membre de primera hora de la Societat Verdaguer i editora d’En defensa pròpia, d’interès biogràfic, però també literari i jurídic.  I dos amics alemanys: Johannes Hösle, de qui els fills han recordat l’aniversari de la mort l’any passat en aquests dies nadalencs i de qui he recordat les seves traduccions a l’alemany d’autors catalans amb predilecció per Miquel Martí i Pol. I encara, avui mateix,  Jens Lüdtke, professor a Heidelberg i a Berlin, amic de primera hora del Cercle de Tübingen, sota l’impuls d’Eugenio Coseriu, quan hi estudiàvem en el anys Seixantes amb en Toni Pous. La Monika Lüdtke, la seva dona, m'ho escriu en un breu correu: mort sobtada divendres passat.

Com no mirar enrere quan una mar de records i somnis, de memòria i d’història, convida a autocontemplar-te? I alhora, com no sucumbir a les onades de nostàlgia que et xuclen endins i no ofegar-t’hi? Com deixar de mirar endavant si veus la paret del fons més i més a prop? si saps que allà el futur s’acaba? Si sents que t’escometen les últimes onades  que t’escopiran contra les roques o t’enfonsaran a l’última foscor? No miraré més la paret del davant.

Post dedicat a l’amic Ramon Pinyol, que em felicita, sense gosar dir perquè, alhora que pressuposa que «deu fer una mica d'impressió, oi?» això  de complir 82 anys.