La urgència augmenta la intensitat
de la mirada endavant perquè en pocs dies la mort de tres amics m’ha encarat a
l´última paret, que he vist més a prop. L’advocat d’Artés Sebastià Roca, marit
de la doctora Lluïsa Plans, membre de primera hora de la Societat Verdaguer i
editora d’En defensa pròpia, d’interès biogràfic, però també
literari i jurídic. I dos amics alemanys: Johannes Hösle, de qui els
fills han recordat l’aniversari de la mort l’any passat en aquests dies
nadalencs i de qui he recordat les seves traduccions a l’alemany d’autors
catalans amb predilecció per Miquel Martí i Pol. I encara, avui
mateix, Jens Lüdtke, professor a Heidelberg i a Berlin, amic de
primera hora del Cercle de Tübingen, sota l’impuls d’Eugenio Coseriu, quan hi
estudiàvem en el anys Seixantes amb en Toni Pous. La Monika Lüdtke, la seva
dona, m'ho escriu en un breu correu: mort sobtada divendres passat.
Com no mirar enrere quan una mar de
records i somnis, de memòria i d’història, convida a autocontemplar-te? I
alhora, com no sucumbir a les onades de nostàlgia que et xuclen endins i no
ofegar-t’hi? Com deixar de mirar endavant si veus la paret del fons més i més a
prop? si saps que allà el futur s’acaba? Si sents que t’escometen les últimes
onades que t’escopiran contra les roques o t’enfonsaran a l’última
foscor? No miraré més la paret del davant.
Post dedicat a l’amic Ramon
Pinyol, que em felicita, sense gosar dir perquè, alhora que pressuposa
que «deu fer una mica d'impressió, oi?» això de complir 82
anys.