divendres, 28 de desembre de 2018

A L'AMIC JOHANNES HÖSLE, EN EL RECORD

No me’n sé avenir. Ja fa un any de la mort de Johannes Hösle, l’amic alemany de tanta fondària, de tanta empatia encomanadissa, fraterna.Tan llunyana i tan pròxima alhora la seva presència m'arribava en la seva veu al telèfon.
Savi romanista, catedràtic de la Universitat de Regensburg (Ratisbona), Hösle fou el catalanòfil pioner a reintroduir la causa catalana, lingüística i literària, a l’àmbit germànic d’on el nazisme, amb el franquisme coadjuvant-hi, s’havien proposat esborrar-la. Fascinat per Miquel Martí i Pol, descobrí el poeta de Roda de Ter també a molts lectors catalans. Un dels últims entusiasmes que em comunicà fou el de fer-me arribar un exemplar de La fàbrica en la seva traducció a l’alemany, que considerava el millor llibre del poeta. El retard de la publicació el compensà una presentació de luxe, quan Pep Guardiola l’any 2014 el presentà a Munic.  
L’any 2015 vaig poder anar a trobar l’amic Hans, Joanot, nom que li havia posat en Toni Pous i havia adoptat el cercle de Tübingen, i amb ell passar dos dies a Regensburg i sortir a fer unes passes ran del Danubi, acompanyant-lo en l'enyorament de la seva Carla. Ens vàrem acomiadar vencent el plor. En acomidar-me’n, em va regalar una antologia de Les poesies predilectes dels alemanys (Die Lieblingsgedichte der Deutschen). A la dedicatòria, amb la data, 20/9/2015, hi va escriure amb l’humor que li era habitual: In erinnerung an Ricard’s Reliquienverehrung in RegensburgJoanot. [En record de la veneració de relíquies que en Ricard ha vingut a fer a Regensburg].
Als seus fills, Vittorio, Clara i Adri i a les famílies respectives, els envio des de Barcelona unA forta abraçada, inclusiva de les de la Mitte, de la Carlota i d'en Víctor,   amics d'ells i del seu pare, que fa un any que els deixà, i ens deixà, després de quedar-se’ns al cor.