Pàgines

dimarts, 11 de desembre de 2012

DESAR EL WERTIÀ

 







Ja torno a entrar al blog. Gràcies, Víctor, d’haver-me publicat els darrers posts que t’enviava per correu. Ara, seguint les teves indicacions, ja hi entro directament amb nova adreça i nova clau. I  el que m'agrada més és això: que hi trobo “entra-hi” o “no tanquis la sessió”, i en especial  l'impagable"desa". M'ha fet feliç no trobar-hi les indicacions en wertià, aquesta nova variant dialectal, sorgida a l’altiplà del Sudoest d’Europa. Vull dir el wertià que ara es vol imposar a les escoles del Corredor Mediterrani per continuar una guerra d’extinció-substitució que fa tres-cents anys que dura.  

Desar, "un mot que no s'ha perpetuat en cap més llengua romànica que el català" (Joan Coromines). Pel que es veu el wertià és un nou model que posa al dia l’arma lingüística més lingüicida que coneix la història de les civilitzacions. El wertià és una variant de la llengua més devoradora de llengües que coneixen les Amèriques americanes i el Sudoest d’Europa europeu. El wertià és una subespècie que es pretén letal. Per això estic content que desar triomfi a les indicacions que trobo a l’entrada del blog, justament avui, el dia després d’ahir, que les places de les viles catalanes s’omplien de resistents a l’atac wertià, i avui, el dia abans del 12.12.12, que, vés a saber si no ens reforçarà pel cantó de la màgia que s’atribueix la nostra supervivència. Com ho faria el mot "desar", si desapareixia del món? I com ens ho faríem nosaltres sense saber dir que desem les coses bones com ara el mot "desar"Fins aviat.