Cap groc no és com el groc de les castanyes torrades. Aquest groc que esclata quan s’obre el pelló de les castanyes és un groc únic, irrepetible. Cadascú té el seu groc, els seus grocs successius. El meu avui és el groc de les castanyes torrades. Hi ha un groc de llum per a cada hora del dia, de l'alba a la posta, per a cada dia de l’any. Centenars, milers de grocs, tots diferents i tots groc. Aquests dies són del groc de les castanyes torrades. Com les que has torrat avui, Joan, fent-les suar abans, fumant-les i flamenjant-les amb rama verda de boix, perquè no esclatin. Tal com ho feia el pare. Que bé que s’hi està a casa vostra! Feia dia de castanyada. Heu torrat castanyes i hem portat panellets. Les castanyes, naturalment, hem convingut que no eren com les d’abans i algú –com algú d’abans– ha dit que «és que avui ja res no és com abans». «Sobretot nosaltres», ha anotat algú altre. I hem repassat les genealogies i les baixes i les altes: la torrentsologia i la ferrerologia, la carullalogia i l’ametllerologia. I era en Cinto, el gran, l’hereu, el que fallava per primer cop i feia el buit més gros a la taula. Ell que ens havia ensenyat a torrar castanyes. I la Madrona, que ha enfilat el camí de la font de l’oblit. Cap groc no és com el groc brillant de les castanyes torrades que apareix cada any en aquests dies primers de novembre. Ni cap gust no és com el de la castanya torrada. Un gust que de tan poc fi resulta refinat. Un gust primitiu, però infal·lible, si la degustació es reserva a un cop l’any i amb la companyia pertinent. Les castanyes són incomestibles si es mengen fora del temps que el calendari els té assignat. I són indigestes sense la companyia de les baixes familiars convocades pels comensals. I tanmateix les millors castanyes de la meva vida són les que un any la mare i tu, Maria Carme, em vàreu enviar a Roma i me les vaig menjar tot sol i fora de temps, entrat el desembre. El groc d’aquelles castanyes que un dia lluny de la pàtria varen aparèixer de dins d’una capsa de sabates, castigada pels serveis internacionals de correus, encara el porto als ulls. Encara hi brilla.
