dilluns, 15 d’octubre de 2012

TARDOR A L'EMPORDÀ PETIT


Mont Aspre, Pals
Estrenem la tardor a l’Empordà petit. Pluja fina a entrada de fosc. Al matí un buf de tramuntana esbandeix el cel. La neu ha cobert el Canigó. Fa dia d’anar al Mont Aspre, de Pals, allà on diuen que hi ha el Mirador Josep Pla. A Boada amb la Carlota, en Víctor i la Susanna, que em regala un llibre de poesia traduïda, Hilfe fürs Unkraut, Auxili per a l’agram, de Fréderic Wandelère, poeta suís de llengua francesa. Per dinar de santa Teresa un ànec a la taronja de llepar-s’hi els dits fins als colzes.Les converses cauen reiteradament en les informacions periodístiques dels mitjans catalans, suïssos, espanyols, alemanys, sobre les aspiracions sobiranistes dels catalans. La Confederació Helvètica al cor d’Europa fora de la Unió Europea. El Regne d’Espanya penibètic a l’Europa de l’euro. Algú retreu l’anticatalanisme de Madrid i l’explotació interessada que en fa la premsa de Barcelona. No cal que defensem la sobirania. La millor defensa és que l’ataquin a Madrid. Res de nou. Ja en temps del dictador Primo de Rivera Josep Pla «valorava positivament l’anticatalanisme de Madrid, perquè el centralisme provocava la reacció catalanista i, paradoxalment, afavoria els interessos catalans», diu la seva biògrafa Cristina Badosa. Tornem on érem. Que vol dir tornar a un mal lloc. Si el periodisme de Barcelona no es renova, si viu del periodisme de Madrid, si no és capaç de crear els argumentaris propis, vol dir que tornem als anys vint del segle XX, un mal lloc per començar i per acabar. Riure les gràcies i desgràcies del periodisme anticatalanista de Madrid és Hilfe fürs Unkraut. No s’ho val.Passem full.