Pàgines

divendres, 14 de maig de 2010

25 ANYS DE DISSENY






















Per molts anys Eumo Gràfic.
Mal m’està el dir-ho, però en els anys vuitantes del segle passat el projecte universitari de Vic va tenir dos o tres encerts estratègics i l’aposta pel disseny gràfic n’és un. Va néixer de dins mateix dels Estudis Universitaris de Vic, a l’ombra d’Eumo Editorial, però no va trigar a independitzar-se’n i constituir-se amb plena autonomia. Era una operació de risc, que vol dir de confiança en el producte i en les persones que el produïen. Altres operacions varen fallar. Eumo Gràfic, al contrari, ha sigut un èxit. Fa vint-i-cinc anys. L’Exposició commemorativa al Museu de l’Art de la Pell de Vic en dóna constància.

Vint-i-cinc anys enrere el disseny gràfic no havia pas aconseguit les cotes d’obvietat que té avui. Encara s’havia d’explicar què era, qui ho feia, de què servia. Sobretot s’havia d’explicar per què el disseny era un coneixement i un art que el món acadèmic havia d’integrar a les universitats, començant en elles mateixes, les pròpies publicacions i la pròpia imatge corporativa. Era vist com un pur ornament, prescindible, que es podia deixar a la iniciativa dels espontanis. Els papers de les corporacions acadèmiques, els llibres i els periòdics científics, oferien una imatge arcaica, allunyada de les noves sensibilitats estètiques.

Encara avui el disseny és vist sovint com un simple cost afegit que encareix el producte. Encara avui hi ha reductes antidisseny, que veuen la publicitat i el màrqueting com a tècniques necessàries en la societat de mercat i, per tant, a les escoles de negocis, però sense lloc a la universitat. També és cert que hi ha casos d’impostura, de gurus que viuen de la xerrameca. La culpa no és d’ells, sinó dels qui se’ls creuen i després malparlen del disseny, en comptes de veure’l com l’expressió genuïna del contingut d’un producte i el motor de la seva difusió.

Avui la marca d’Eumo està en els primeríssims llocs de la creació de disseny gràfic que es fa actualment a l’àmbit català. En l’edició de llibres, de la imatge corporativa i, en especial, de la cartellística. Entre els entesos els cartells d’Eumo Gràfic tenen la més alta cotització estètica. Des de fora del país, el taller d’Eumo Gràfic és reconegut com una referència representativa del disseny català al nivell més alt, justament en l’especialitat que el distingeix, la creació gràfica per al món de les idees, les ciències i les arts.

Eumo Gràfic és una marca d’excel·lència, però també de l’equip humà, dirigit per Ton Granero. En el seu nom voldria que s’hi llegís el nom de tots els «eumistes» que hi treballen, a Vic i a Barcelona, començant per Jordina Bartomeus, Jordi Camo, Albert Cano, Josep Companyó… I acabant pels que s’hi han incorporat en els últims temps. Per molts anys, gent d’Eumo Gràfic. Deixeu-me que, modèstia a part, em feliciti amb vosaltres.
Tenir, la Universitat de Vic, un disseny de la marca Eumo Gràfic és un luxe, a més d’un valor rigorosament acadèmic que cal fer reconèixer com a tal. Cap altra Universitat de l’entorn no li és comparable en excel·lència pel que fa a les col·leccions de llibres i al dissny gràfic. Una excel·lència que, si no és reconeguda en tot el seu abast, és perquè, quan l’excel·lència l’avaluen els qui excel·leixen en una àrea, però en una altra no, és evident que avaluaran la seva i menystindran l’altra. La marca Eumo constitueix un dels primers actius de la Universitat de Vic i s’ha guanyat a pols una alta cota d’excel·lència en el sistema universitari català. Només l’atreviment de la ignorància pot menystenir-ho. Per molts anys, Universitat de Vic, per tenir Eumo Gràfic.

(Exposició retrospectiva d'EUMO Gràfic a vic. Museu de l'Art de la Pell. Del 8 de maig al 20 de juny 2010).