Dona d'elegiaAvui Kepesh/Kinsley m’ha negat haver-se anat a veure ell mateix al cinema. En dir-li que l’havia vist sortir de la sala d’Elegy, m’ha respost que estava mal fixada, que no era ell. Ni havia vist la pel·lícula ni pensava anar-hi. I tant que l’era! Per què ho nega? Ens va dir que en parlaríem a classe, quan l’haguéssim vista tots i arribéssim a Dante. I avui tocava Dante. Ens havíem de llegir el cant xxxiii del Purgatori de La Divina Comèdia en italià i en traduccions, les de Sagarra i de Mira, a més d’una en castellà i d’una altra en anglès. Per a la sessió d’avui havíem de comparar els rols de Virgili i de Beatriu com a guies del protagonista. El cant trenta-tres, l’últim del Purgatori, és el del relleu. Virgili s’acomiada del protagonista i Beatriu l’acull per conduir-lo en el tram final del viatge, el Paradís.
També ens va parlar de La Vita nuova i de Beatriu, donna angelicata. Jo m’havia preparat i esperava dissertar sobre Beatrice Portinari i la meva descoberta de la dimensió elegíaca del personatge, però ell ni tan sols no m’ha donat l’oportunitat d’exposar-ho. Com si ho endevinés, ha dit amb un gest de disgust: -no li sembla que ja n’hi ha prou d’elegies? I s’ha carregat el títol del film de la Coixet: –De Philip Roth van traduir Everyman amb el títol Elegia. Per cert, una traducció molt bona de Núria Parés a qui l’editor va imposar el títol. Després vénen amb la pel·lícula Elegy, adaptació de la novel·la The dying animal, traduïda com L'animal moribund, en traducció igualment excel·lent de Xavier Pàmies.
I ha dit més coses que no he pogut apuntar. Esperaré un altre dia per saber si volia que descobríssim que la Beatrice de Dante i la Consuela de Roth eren germanes elegíaques.
