L’amic manxec de Tubinga, Rafael Sevilla, m’envia una recepta de Cap d’Any atribuïda a la mare de Goethe, que en traducció fa així:

Agafeu dotze mesos; netegeu-los ben netejats de disgustos, amargors, pedanteria i angoixa; trinxeu cada mes en 30 o 31 trossos, fent per manera que les existències arribin exactament per a un any. Cada dia amaniu un plat per a cadascú amb una porció de feina i dues d’alegria i bon humor. Afegiu-hi tres cullerades curulles d’optimisme, una culleradeta de tolerància, un granet d’ironia i un pessic de tacte. Després regueu-ho tot generosament amb amor. Un cop el plat a punt, adorneu-lo amb brots de petites atencions i serviu-lo amb una copeta de recordança.

El geni "patrici burgès" havia de tenir una mare gènia, ni que fos dels fogons.

Bon Nadal al Consell Escolar de Catalunya

Benvolgut Consell Escolar de Catalunya: Acabo de llegir el missatge «Feliços dies» amb què des del remitent de vostè algú vol complir la norma social de felicitar en aquestes dates. Algú sense nom que, no signant, sembla usurpar una representació que no té, afavorint, així, la plaga de les pràctiques de l’anonimat en la missatgeria electrònica. Atès que sóc membre del Consell, voldria desambiguar si sóc emissor o receptor o tot alhora d'un missatge que m'ha sorprès per la seva banalitat ideològica. Però tant se val. Refuso aquest missatge en la seva totalitat. Tant per la forma neocarrinclona com pel contingut retroprogre, que no respecta el dret a la llibertat de les meves conviccions culturals (que em pensava que eren també les seves), entre les quals figura en lloc destacat la de l’alta missió educativa que el poble de Catalunya té assignada al Consell Escolar. No en faci un casus belli. N'hi ha prou que sigui un casus Poloniae. Cregui que, quan cal, també sé banalitzar la vergonya de país, en aquest cas de sentir-me felicitat ineptament. Tot desitjant-li un bon Nadal, rebi la meva amical salutació.

MONS EIXAMENATS

Aprendre català en anglès

He estrenat el nou portal 3cat24.cat el dia mateix de la seva obertura. Sense saber-ho. És el cas que avui es presenta a la Casa-Museu Verdaguer de Folgueroles l’antologia bilingüe Selected Poems of Jacint Verdaguer de l'amic californià afincat a Catalunya, Dr. Ronald Puppo, professor de la Universitat de Vic. Com que Califòrnia i Catalunya formen un binomi d’una certa densitat (Gaspar de Portolà, Ginebró Serra, Eusebi Molera), he volgut actualitzar-ne les dades, he clicat al Google i el primer que m’ha sortit és el portal 3cat24.cat amb la informació d’un II Congrés Califòrnia-Catalunya sobre urbanisme sostenible, que se celebra a Sitges aquest cap de setmana. Quin ball de referències creuades! Ja no he buscat res més. El cap m’ha fugit cap a les immensitats de la xarxa, aquest riu de corrents virtuals, aquest nou univers de «mons eixamenats». És la via làctia que «cenyeix la immensitat de l’hemisferi»?
What is this river in the stars
girding the celestial sphere?
L’antologia de Ronald Puppo és un model d’antologia. Té tot el que una bona antologia ha de tenir: bones introduccions, notes generoses, bibliografia essencial, índexs de títols i de primers versos, il·lustracions significatives. Ara que l’anglès és la tercera llengua dels catalanets, estaria bé que n’aprenguessin llegint Verdaguer bilingüe. Hi ha senyals que l’hegemonia del discurs comunicacionista a l’ensenyament del català recula, davant l’evidència que com a primera llengua -si encara ho ha de ser per a algú- s’aprèn més llegint escriptors que receptes de cuina o cròniques futboleres.

ECCE HOMO

No seré llegit

Em bec d’una tirada l’Ecce homo de Nietzsche. Per què llegeixo llibres tan bons tan tard? Per què, Josep M. Terricabras, no el traduïes abans? Quan em tocava de llegir-lo, el vaig llegir sense gana, pensant que Nietzsche era un autor d’interès antropològic i que n’hi havia prou amb el que Maragall ens n’havia traspassat. Quan el vaig poder abordar directament, m’atragué l’estil de la seva prosa alemanya, més que el seu pensament. Ara m’adono que he fet bona la seva profecia «no sóc llegit, no seré llegit», non legor, non legar, fins avui que «el llegeixo, el llegiré», lego, legam, no tant per contradir-lo com per necessitar-lo. Necessito «dinamita» nietzcheana que m’acosti als confins de la literatura amb la filosofia. Com m’hauria agradat, Josep M. Terricabras, de presentar dijous vinent a la llibreria La Tralla de Vic el teu Ecce homo, tan ben reescrit en català! Un altre compromís m’ho impedirà. Res no m’impedeix, però, d’atrapar una lectura mancada i d’escruixir-me’n, pensant que la recuperació de l’Ecce homo suplirà la seva mancança. Ah! I coses de l’atzar. En plena lectura m’arriben de Torí, la ciutat descoberta per Nietzsche, senyals de qui més estimo i de qui estimo gairebé tant com a qui més estimo. Segons que dius al pròleg, de Torí li agradava tot: els carrers, els parcs, la gent, el tracte, els preus, fins i tot els colors. Un urbanisme gens modern, una cuina esplèndida i equilibrada, concerts i vida cultural. Qui s'hi apunta?

MANIFESTACIÓ

Més dels que volien
Sí, ens vàrem abrigar i vàrem anar a la manifestació. No t'hi amoïnis. Ja ho has vist, un èxit. La guerra de xifres de participants és ridícula. El recompte inapel·lable és que érem més, moltíssims més dels que ells volien. És cert que hi havia tràsfugues, manifestats convertits en manifestants, però no representaven al capdavall l’homenatge del vici a la virtut?
Les subtileses verbals de columnistes que rivalitzen en enginy tampoc no van aconseguir desmobilitzar el personal. De manera que no tinguis remordiments de no venir-hi. Un èxit es miri per on es miri. Sobretot si es mira pel cantó de TV3. Als TN de migdia i vespre es va veure la manipulació imposada pels ataconadors: es veia molt que els informadors, per fer-se perdonar 10 minuts sobre la manifestació, abans ens havien de sotmetre a 20 minuts d’agitprop nacional espanyolista mal disfressada de solidaridat contra ETA.
La manifestació dita dels emprenyats, un èxit. Llevat que a l’escenografia li sobrava emprenyament i li faltava disseny. Era disseny d’espardenya i cabasset, del naïf de l’«entre tots ho farem tot», propi de les indefinicions pseudoespontaneïstes. Una llàstima que no es fes l’encàrrec a professionals de la conducció de masses. Tot i així o justament per això compta més l’èxit de participació. Segur, més dels que volien.