Mistela d'ardència i dolçor

La Miscel·lània que em dediquen molts amics i publica EUMO Editorial de la Universitat de Vic respon de ple a les “mescles” (mélanges diuen en francès) que suggereix l’etimologia llatina: miscere, miscellanea, plural neutre de miscellaneus, “mesclat, barrejadís”, diu Coromines. Textos de 61 autors i grafismes de 5 artistes omplen les 850 pàgines atapeïdes del volum. Tot i que els curadors han ordenat els múltiples i diversos materials a l’entorn dels meus centres d’interès, la literatura i l’educació, la varietat preval per damunt de tota unitat que no sigui la intencional del testimoni d’amistat, talment que converteix el llibre en un autèntic mostrari o, si voleu, una barreja de temes, gèneres, estils, intencions.
Abans a pagès la primera ingesta del dia que feien els homes, a l’hora de començar el jornal, era la “barreja”, una beguda, parenta de la “mistela”, que combinava aiguardent (Anís del Mono) i vi dolç en mesures aleatòries. Si la mescla Miscel·lània Ricard Torrents fos una beguda (ni que fos Cointreau), no contindria dos ingredients, sinó molts més, però tots barrejadissos, fàcils de combinar perquè no són contraris. En canvi, els articles, presos d’un a un, potser són compostos de només dos ingredients, ardència i dolçor, aiguardent i vi dolç, en combinació personal de cada autor amic, percebuda per la meva degustació matinal.
En efecte, d'ençà que em varen lliurar la Miscel·lània, en llevar-me, faig “la barreja” llegint-ne algun article a l’atzar, i cada dia hi bec l’ardència i la dolçor combinades per l’amistat que m’ofereixen els amics, destriats alhora que barrejadissos.
Potser la unitat de tot plegat és al subtítol, Scientiae patriaeque impendere vitam, l’emblema de la Universitat de Vic, que sento que m’adrecen els amics mistelers, curadors de la Miscel·lània, Francesc Codina, Ramon Pinyol, Antoni Tort, Miquel Tuneu, el somelier Anton Granero, i cadascun dels amics que, degustant-la, defenseu, aprecieu, respecteu, promoveu la denominació d’origen UVic, que no és sinó un celler on es considera interessant esmerçar la vida al servei de la ciència i de la pàtria. A la vostra salut!

Caríssim Bloc

Caríssim Bloc: fa tres llargues setmanes que no m'abandono als teus braços i ara, carregat de remordiment, heus-me aquí, avui que torno, afalagant-te amb un encapçalament d'amor com si et volgués cobrir d'imatges flor com les que Nanni Moretti collí per al seu caro diario. En realitat, adreçant-me a tu com a caríssim, no faig sinó introduir la confessió de la meva infidelitat. Perquè es tracta d’això. No és que hagi simplement deixat passar tants de dies sense venir a escriure damunt teu, sinó que he anat a escriure damunt d’altres pàgines on he trobat el que no em pots oferir tu: la comoditat d’escriure sense por d’incórrer en desvergonyiment o –el vici contrari– en insinceritat. Ja ho saps, el teu rival és el dietari que porto obert de fa molts anys, amb continuïtat de fons, encara que amb intermitències, molt abans que em seduïssis tu amb les teves promeses de felicitat.
El dietari, sé com tractar-lo. Si l’enganyo –ho faig sovint–, m’hi enganyo pel meu compte, amb despreocupació de la veritat. Amb tu, en canvi, no m’hi veig amb cor. Ets un amant amat incòmode. No em deixes dominar la situació que permet de parlar d’un mateix com si un mateix fos un altre, que és el que desitjaria fer escrivint a les teves pàgines. Per això haig de reservar per a les del Dietari les confidències i, si és el cas, els estovaments i desvergonyiments, com els que no han parat d'inspirar-me els fastos de les últimes setmanes:
–10è aniversari de la Universitat de Vic amb conferència de qui no dic (1 de juny) sobre «la Universitat que ve», que és la que els poderosos volen fer venir;
–65 anys de la dona que va venir i ha romàs (2 de juny), celebrats amb sopar d’arracades i de fotos i amb dinar (3 de juny) i passeig nostàlgic als escenaris de la infantesa;
–Creu de Sant Jordi (26 de juny) amb conflicte redaccional sobre les meves identitats de filòleg, filòsof, teòleg, traductor, editor, verdaguerista, assagista, i amb coïssors de fregadís institucional;
–recital sorpresa de versos multilingües de Verdaguer a la Facultat de Traducció (28 de juny) amb plantada d’esqueix de llorer de Vinyoles;
–conferència a Tubinga (2 de juliol) per al llibre Katalonien. Kultur der Moderne, entre Fira de Frankfurt, Universalitat de la condició humana, trobada amb els Hösle i destrobada amb Zwergen i Januaren;
–i encara la Miscel·lània dijous vinent (12 de juliol).
Oi que comprèns, carissimo Bloggo, que et sigui infidel i porti al caro diario els sospirs que m’inspiren aquestes coses?